Gallifa

L’Anna és una dona jove, treballadora i atractiva que en un punt d’inflexió en la seva feina en una editorial es troba entre dos homes, en Tomàs i l’Andreu, i se li fan contradictoris la idea d’allò que val més i l’impuls instintiu, i tan dubtosa una cosa com l’altra, com la pretensió de dirigir el propi destí. Com diu l’amiga, tots ens entestem en el que no ens convé, i veu un dels homes de faccions suaus, amb cara de nen que inspira confiança però en canvi, el seu tipus de vida, vet-ho aquí, i que en canvi amb l’altre feu molt bona parella, mentre que l’Anna els jutja respectivament com el tio perfecte. No he trobat ningú que m’hi avingui tant, i l’altre un desaprensiu, un cràpula sense escrúpols gens de fiar, i en el joc de la filosofia de l’existència l’acaba retopant: Que la vida no és un joc? I tant que és un joc! Què sinó un joc de criatures estúpides podria ser una cosa tan arbitrària, cruel i plena de trampes i enganys. En què, sinó, sempre perds, perquè contra la banca no guanya mai ningú. En un estil planer i en to de comèdia lleugera, l’autor desgrana com un conflicte del món quotidià es va carregant de signes del paradigma de l’individu dels nostres temps. En l’expectativa pròxima, l’estada del grup d’amics a Gallifa és una fita de resolució sentimental en part idealitzada, i per tant impossible, en part trivial, i per tant inevitable.