A la llum d'una espelma

Tenebror és aquell espai que queda al voltant d’una espelma... i és en aquesta tenebror on David Gómez Simó fa viure criatures increïbles que se’ns volen atansar. Criatures que no existirien sense la tenebror, però tampoc sense el punt focal de la llum d’una espelma. Aquest petit recull de contes explicat a la vora del foc, és petit, petit, però intens, és d’aquells que llegiràs d’una bufada, però que en demanaràs més, perquè l’autor, que modula la nostra por molt bé, ens dona les dosis de tenebror i horror justa perquè quan anem a dormir no puguem evitat mirar sota el llit, però que a l’hora ens explica aquelles històries que sempre ens han atret des de ben petits. És esfereïdor, però no podem deixar de llegir! Són cinc contes, cinc relats amb els elements més tradicionals dels relats de por: foscor, monstres, ombres, ninos malèfics i llegendes obscures, però també amb elements moderns de crítica del nostre món, de la nostra societat, d’on hem arribat i el més terrorífic, d’on ­pretenem arribar. Encén l’espelma, obre el llibre i imagina... Ding, dang, dong. Ding, dang, dong...