Els híbrids minvants

Antòn Thékjov (1860-1904) considerat el pare del conte modern, recomanava «no polir, no llimar gaire. S’ha de ser desmanyotat i audaç. La brevetat és germana del talent.» Raymon Carver, un dels millors microcontistes universals i gran admirador de Thékjov, (1938-1988) es definia per la intensitat i la brevetat i per ser un àvid creador d’històries curtes. En Pere Calders (1912-1994), un dels millors contistes catalans, deia que «A mi el conte m’atreu molt perquè és el gènere que em permet més llibertat de tots els gèneres literaris». Edgar Cotes i Argelich és un autor novell, que amb "Els Híbrids minvants" ens presenta la seva primera aventura literària en format de llibre; no es pot comparar, evidentment, amb alguns dels més grans autors universals de relat, però si que té vàries coses que el posen en el bon camí: és breu, lliure, audaç i intens. "Els Híbrids minvants" és un recorregut per l’univers fantàstic que Cotes ha anat creant des de ben jove al voltant del relat curt i el microconte: fantasia, tecnologia, distopia i crítica social formen un corpus amb relats de fina ironia o petits homenatges: Bradbury, Asimov, Calders, la mitologia més clàssica es barregen amb l’actualitat més punyent, i els referents musicals i cinematogràfics ens deixen petites perles en relats, de vegades, de poc més de vint paraules. Edgar Cotes crea un forat negre intens, que ens atrau, amb concisió i decisió vers un univers ric i subtil. Et deixaràs atreure per la seva inevitable gravetat? «Quan li manaren la missió d’explorar un asteroide en concret, ja s’imaginà que hi trobaria quelcom insòlit.»