Ignar

Ignar és un poemari estrany. Potser una elegia ancestral fragmentada en petits bocins que el pas del temps ha anat enllaçant sota la forma de nous i misteriosos sentits. O un enigmàtic còdex trobat en una catacumba catalana. Lluís Calvo, en el pròleg, diu que aquest llibre de poemes es pot entendre com la narració d’«un món en descomposició, que es fragmenta en la pròpia voracitat i que, tanmateix, encara té una viva enyorança de la unitat perduda i d’un Déu de qui se’n certificà la mort, però que no ha trobat substitut ni en l’ànima ni en l’art». Un diàleg amb la tradició, una conversa enunciada des del desconeixement, subterrània, celeste. «La poesia de Gabriel Ventura prescindeix de tot allò retòric i busca la màxima concentració i expressivitat». Una poesia dels nous temps sobre la parla i la memòria, els vius i la tradició.